Inicialment a la nostra trajectòria com a centre d'educació especial, els alumnes que ateníem a la nostra Escola Taiga permetia una mobilitat d’escolarització en ambdues direccions, col·legis ordinaris -col·legis especials. Es tractava d’alumnes que havien d'aprendre hàbits de saber estar a classe, prerequisits de lectura, càlcul i lectura comprensiva.
Amb una metodologia pedagògica ben programada, sistemàtica, funcional i significativa aquests alumnes podien seguir una escolaritat bàsica en centres ordinaris. La satisfacció per part de tota la comunitat era molt gran: claustre, família, alumnes i també per part d'alguns organismes pedagògics propers. En una segona etapa, les característiques individuals del nostre alumnat va canviar vers un perfil d’alumnat amb més necessitats de suport.
Això va fer que centréssim el nostre interès en les capacitats individuals d’aprenentatge d’ aquests alumnes amb més limitacions, fent-se necessari un treball de competències dirigides a poder tenir una vida adulta el més autònoma possible.
Així les nostres activitats educatives, es van dirigir a adquirir competències bàsiques més funcionals mitjançant activitats com: la lectura global d'etiquetes d'alimentació, de cartells, números dels seus autobusos, pictogrames, ús i canvi de monedes, ús de la calculadora... competències d’ autonomia a la llar i competències prelaborals.
A més a més, en el nostre cas, podien aprendre l’ofici d’arts gràfiques o bé d’hosteleria proposant objectius més transversals que permetien als alumnes realitzar una feina (hàbits de treball amb permanència en una mateixa situació més prolongades que les purament escolars, el que s'anomenaria “productivitat” és a dir, realitzar tasques en un temps determinat).
Una gran majoria dels nostres alumnes van poder passar a centres especials d'ocupació i d'allà a empreses ordinàries. També amb una conseqüent satisfacció per part de la comunitat. Actualment, la gran majoria dels alumnes que atenem a les escoles especials, que tenen greus o molt greus limitacions, amb una o més de les manifestacions següents: comunicació receptiva i expressiva pràcticament inexistent, conductes disruptives i/o trastorns lleus o greus de la conducta (amb dificultats per poder anticipar-se a elles i contenir abans del moment àlgid) no autonomia personal, no control d'esfínters, no hàbits de cura de si mateix.
Un entorn tranquil, ampli, bonic i relaxat, a més de les opcions amb tauletes o similars, la música, els jocs sensorials, els jocs motrius-sensorials, els taulers de comunicació entre d'altres, ens ofereixen un gran suport i un marc agradable per motivar als nostres alumnes per poder aconseguir els objectius pedagògics que ens hem marcat per facilitar la vida a l'entorn familiar, social i educatiu.
Estaríem parlant objectius de cura de si mateix, de comunicació bàsica ,de benestar emocional (expressió de necessitats, desitjos, estats físics o emocionals) i de regulació de la conducta (fent un treball d’ anticipacions, ambients confortables, triant activitats gratificants i adaptades) .
La nostra feina ha de ser encara més exquisida i minuciosa, amb una planificació molt detallada de l'activitat i dels seus objectius per poder atorgar un reforç immediat tangible.
Obtenir resultats a l'escola a aquest nivell proporciona una gran satisfacció personal perquè la vida dels nostres alumnes passa a un estat de convivència i adaptació totalment diferent per a la família i per a qualsevol altre entorn.
Aquí estem, @AnnaSimo @vsaura amb els coneixements i l'experiència acumulada de totes les etapes per donar resposta als nostres alumnes i les seves famílies en el seu desenvolupament sigui quin sigui el punt de partida.