top of page

Inserir l’Escola Taiga, d’educació especial, en un centre ordinari

Updated: Jun 12

Quan vaig saber que s’havia aprovat el Decret d’Educació Inclusiva, un somni repetitiu que he anat treballant com a pedagoga i com a directora de l’Escola Taiga, es va revifar amb força. Inserir Taiga, que és una escola d’educació especial, en un centre ordinari.





Aquest moviment ja el vam intentar en dues ocasions: cap a finals dels 80 amb l’Escola Parroquial La Pau, amb Elena Pardo com a directora; i també durant la primera dècada del 2000 amb l’escola Pia de Diputació, amb en Toni Pérez com a director.


Aquesta opció té molts avantatges:


Les que corresponen a la intervenció educativa, perquè requereix d’un treball previ imprescindible per acollir alumnes amb discapacitat intel·lectual i/o trastorns del comportament que tenen necessitats educatives especials greus i permanents.


1. Necessàriament obliga a homogeneïtzar conductes i intervenció, és a dir, a establir clarament els criteris d’actuació en relació tant al comportament (hàbits de treball, d’entrada, de sortida…) de tots els alumnes dins l’aula i espais comuns, com els tipus de resposta adients en cas que això no es produeixi.


2. Necessàriament també obliga a determinar “espais d’activitat laboral real”, on els alumnes amb NEE puguin intervenir i posar en pràctica els seus coneixements amb dos objectius: la generalització i la funcionalització dels aprenentatges per una banda, i per l’altre posar en relleu les competències dels alumnes amb NEE. Exemples d’espais: portar la botiga de l’escola, portar el bar dels professors, auxiliar d’esports, de la biblioteca, del menjador, de jardineria.


3. Necessàriament obliga a pensar els plans individuals amb molta flexibilitat i amplitud de mires.


4. S’asseguren els suports professionals necessaris perquè lògicament es trasllada tota l’escola d’educació especial, amb la qual cosa es manté tot el seu equip de professionals i la inclusió compta amb un equip de professionals conegut per l’alumne que entra en un entorn nou, d’espais molt grans, amb moltes persones desconegudes, amb aquest suport s’asseguren els suports necessaris i es fa més suau i dolç pels alumnes.


5. Es facilita l’establiment o manteniment de relacions afectives d’amistat, perquè es mantenen companys del seu mateix nivell i alhora s’amplia amb una oferta d’altres companys d’escola ordinària.


En aquesta etapa infantil i juvenil del desenvolupament humà, cada alumne s’hi juga molt, moltíssim, la seva qualitat de vida en l’etapa adulta en depèn. Tingui o no limitacions en les seves capacitats intel·lectuals, emocionals o socials.


Per tant, cal assegurar al màxim un bon aprenentatge. “L’escola ha d’escolaritzar”. I això vol dir ensenyar i aconseguir que aprenguin. Vol dir educar i agafar un compromís per treballar –si és possible– tant les competències instrumentals (lectura, escriptura i càlcul) i en conjunt els continguts dels diferents àmbits d’escolarització, com també les habilitats socials estàndard (saludar, donar les gràcies, etc.) o d’altres de transversals com l’empatia, l’assertivitat, etc.) i les competències bàsiques d’hàbits d’autonomia personal, social i de treball que faciliten una conducta adequada a cada moment de la vida quotidiana.

Tot l’aprenentatge de l’etapa escolar cal fer-lo amb una perspectiva a llarg termini, pensant quines competències li seran necessàries en la seva vida adulta, però també les necessàries en cada moment contextual individual i social del seu desenvolupament.


Des d’un punt de vista metodològic, cal assegurar que les sessions tipus d’aprenentatge de cada moment del dia escolar siguin el màxim d’efectives perquè als alumnes amb NEE els costa més aprendre i per tant hem de fer molt bé la sessió tipus d’aprenentatge, a més de seleccionar el que realment sigui rellevant.


És evident que això és el que hauríem de buscar totes les escoles, però, les que treballem amb alumnes amb NEE en tenim més responsabilitat, i també moltes condicions dins l’escola d’educació especial que ens ho faciliten: les ràtios de professionals (tutors, educadors, especialistes, graus superiors) per exemple i una formació específica i un know how elevat per l’experiència acumulada.


Vol dir que estic en contra de l’educació inclusiva? No! Vol dir que entenc que l’escola ha d’oferir moltes oportunitats educatives i socials a cadascun dels alumnes, en un flux, flexible i àgil, perquè en cada moment estigui realitzant les activitats on més creixement i capacitació personal obtingui, perquè els educadors tenim una gran responsabilitat sobre el futur i el present de cada alumne.


El meu objectiu ara com a directora de l’escola d’educació especial Taiga és buscar una escola ordinària que vulgui compartir aquesta travessa amb nosaltres.


15 views0 comments

Comments


bottom of page