L’expressió visual i plàstica en l’educació especial

​

Des del meu punt de vista, l’expressió visual i plàstica és molt important per al desenvolupament de tots els infants i joves. Dibuixar és una eina que permet comunicar i expressar, molts cops, fins i tot, el que no podem o sabem dir amb paraules. A través d’aquesta pràctica també s’educa en la sensibilitat. Aquests trets són aplicables a l’educació en general però, en concret, la plàstica en l’educació especial juga un paper molt important. Sovint els alumnes amb alguna diversitat funcional són molt estrictes i rígids en la majoria d’aspectes de les seves vides i gràcies a aquesta assignatura els alumnes poden arribar a trencar una mica aquesta rigidesa, a aprendre a ser un xic més flexibles o, si més no, a tolerar millor certes coses com tactes diferents, sensacions noves, etc., tot això a través de l’experimentació, de tocar textures noves, d’embrutar-se les mans… També és una eina molt bona per treballar la motricitat fina i per descontextualitzar conceptes, entre altres coses.
Hi ha moltes formes de portar a terme aquesta disciplina dintre d’una escola d’educació especial, es poden fer treballs més guiats o pautats, amb materials més preparats i adaptats o, d’altra banda, es pot practicar d’una forma lliure, sense gaires patrons, on els alumnes es puguin expressar i fer el que vulguin, sense marges, cadascú amb les seves capacitats i intentant que les seves limitacions es vegin suplantades per l’ajuda i/o guia del mestre. Així és com a mi m’agrada fer-ho. No busco fer feines concretes, precises i boniques, el que vull és trobar la bellesa en les seves mans, els seus gestos, els seus moviments, el seu cap, la seva improvisació i la seva inspiració fent el que ells entenguin per ART.
Al final, crec que l’educació artística el què fa és reafirmar que tots som diferents, únics i autèntics. I on trobem més diversitat i autenticitat que en una escola d’educació especial?

​

​

Lidia Yerbes