skip to Main Content
Escola d'Educació Especial | Av. Vallvidrera, 71 - 08017 Barcelona | Tel. 93 280 06 08 | 93 204 19 98

Com a pedagoga i directora de l’escola d’educació especial Taiga, penso que en aquesta etapa infantil i juvenil del desenvolupament humà, cada criatura s’hi juga molt, moltíssim, la seva qualitat de vida en l’etapa adulta en depèn. Tingui o no limitacions en les seves capacitats intel·lectuals, emocionals o socials.

Per tant, cal assegurar al màxim un bon aprenentatge. “L’escola ha d’escolaritzar”. I això vol dir ensenyar i aconseguir que aprenguin. Vol dir educar i agafar un compromís per treballar tant les competències instrumentals (lectura, escriptura i càlcul) i en conjunt els continguts dels diferents àmbits d’escolarització, com també les habilitats socials estàndard (saludar, donar les gràcies, etc.) o d’altres de transversals com l’empatia, l’assertivitat, etc.) i les competències bàsiques d’hàbits d’autonomia personal, social i de treball que faciliten una conducta adequada a cada moment de la vida quotidiana. Tot l’aprenentatge de l’etapa escolar cal fer-ho amb una perspectiva a llarg termini, pensant quines competències li seran necessàries en la seva vida adulta, però també les necessàries en cada moment contextual individual i social del seu desenvolupament.

Des d’un punt de vista metodològic, cal assegurar que les sessions tipus d’aprenentatge de cada moment del dia escolar siguin molt efectives, i amb això em refereixo que siguin atractives, motivadores (si l’alumne les veu significatives i funcionals és més fàcil), que assegurin els aprenentatges (comprovant sempre els aprenentatges anteriors, establint els nous, fent pràctica, buscant la generalització), tenint uns materials clars per cada tempus escolar. Posant l’èmfasi en la individualització per ajustar els canals d’interacció social i educativa adients a cada alumne: l’explicació oral, visual, amb mitjans informàtics, amb mitjans artístics: la música, el teatre, la pintura, el cine, l’experimentació.

És evident que això és el que hauríem de buscar totes les escoles, però, les escoles d’educació especial tenim moltes condicions que ens ho faciliten: les ràtios d’alumnes per grup que poden ser de tres, de sis, de quatre, de vuit alumnes, amb tutors titulats en educació especial, sovint, també amb educadors, especialistes en logopèdia i fisioteràpia. Les aules amb amplis espais perquè la normativa duplica l’espai necessari, instal·lacions facilitadores i un know how elevat per l’experiència acumulada.

Vol dir que estic en contra de l’educació inclusiva? No! Si no que l’escolaritat d’un alumne a l’escola ordinària o especial, hauria de ser un flux, flexible i àgil perquè en cada moment estigués on més profit (entès com el que hem definit abans) pogués treure i l’escola d’educació especial recuperés el seu rol d’elit educativa súper especialitzada que és i que no sigui tractada com un lloc de segregació i d’exclusió social, perquè no ho és.

Maria Jose Pujol Rojo
Directora
Como pedagoga y directora de la escuela de educación especial Taiga, pienso que en esta etapa infantil y juvenil del desarrollo humano, cada criatura se juega mucho, muchísimo, su calidad de vida en la etapa adulta depende. Tenga o no limitaciones en sus capacidades intelectuales, emocionales o sociales.

Por lo tanto, hay que asegurar al máximo un buen aprendizaje. “La escuela tiene que escolarizar”. Y esto significa enseñar y conseguir que aprendan. Quiere decir educar y coger un compromiso para trabajar tanto las competencias instrumentales (lectura, escritura y cálculo) y en conjunto los contenidos de los diferentes ámbitos de escolarización, así como las habilidades sociales estándar (saludar, dar las gracias, etc.) o de otros de transversales como la empatía, la asertividad, etc.) y las competencias básicas de hábitos de autonomía personal, social y de trabajo que facilitan una conducta adecuada en cada momento de la vida cotidiana. Todo el aprendizaje de la etapa escolar hay que hacerlo con una perspectiva a largo plazo, pensando qué competencias le serán necesarias en su vida adulta, pero también las necesarias en cada momento contextual individual y social de su desarrollo.

Desde un punto de vista metodológico, es necesario asegurar que las sesiones tipo de aprendizaje de cada momento del día escolar sean muy efectivas, y con ello me refiero a que sean atractivas, motivadoras (si el alumno las ve significativas y funcionales es más fácil), que aseguren los aprendizajes (comprobando siempre los aprendizajes anteriores, estableciendo los nuevos, haciendo práctica, buscando la generalización), teniendo unos materiales claros para cada tempus escolar. Poniendo el énfasis en la individualización para ajustar los canales de interacción social y educativa adecuadas a cada alumno: la explicación oral, visual, con medios informáticos, con medios artísticos: la música, el teatro, la pintura, el cine, el experimentación.

Es evidente que esto es lo que deberíamos buscar todas las escuelas, sin embargo, las escuelas de educación especial tenemos muchas condiciones que nos lo facilitan: las ratios de alumnos por grupo que pueden ser de tres, de seis, de cuatro, de ocho alumnos, con tutores titulados en educación especial, a menudo, también con educadores, especialistas en logopedia y fisioterapia. Las aulas con amplios espacios para que la normativa duplica el espacio necesario, instalaciones facilitadoras y un know how elevado por la experiencia acumulada.

Quiere decir que estoy en contra de la educación inclusiva? No! Si no que la escolaridad de un alumno en la escuela ordinaria o especial, debería ser un flujo, flexible y ágil para que en cada momento estuviera donde más provecho (entendido como el que hemos definido antes) pudiera sacar y la escuela de educación especial recuperara su rol de élite educativa súper especializada que es y que no sea tratada como un lugar de segregación y de exclusión social, porque no lo es.

Maria Jose Pujol Rojo
Directora

Back To Top